L’Hort dels cirerers

{Aquí ens arriba la primera crítica teatral de la temporada… queda oberta la ronda de comentaris!}

Em feia gràcia veure un hort dels cirerers en versió professional! I tornar al Romea, després de molts anys.

Una obra que només coneixia gràcies al final de curs del Francesc Cerro, on es va fer un muntatge parcial, adaptat a les possibililtats dels alumnes i al plantejament del curs.

Això em donava un cert coneixement dels personatges i de l’obra en general.

Comença la funció i van apareixent personatges coneguts i menys coneguts. Lopakhin (David Selvas) entra i es posa a dormir, mentre el públic va apagant els mòbils. Després de l’escena inicial, entra la família! Fotent una escandalera fantàsticament frívola (per a mi, una de les millors escenes).

Al meu entendre, l’obra flueix amb naturalitat, i no li vaig veure moments d’aquells que dius per esborrar, però la segona aparició del gran arbre, i la presència obsessiva del nen (Grisha) més aviat em sobraven (l’arbre em recordà l’entrada del dimoni dels pastorets, però des de dalt). I també el quisu de la pobra Carlota, que cada cop que apareixía s’havia de fer notar.

Per cert: els personatges no paren de fumar. Una originalitat: el número de “màgia” fent participar un espectador.

Emocions, poques, inclòs el final de Firs, que em va resultar fred.

Aquesta obra té un doble final: quan marxa la família, el públic ho entèn com el final, però encara resta la soledat de Firs, que ha de comprovar que se l’han oblidat, i apagar-se com la casa.

M’esperava un Gaev més piju, potser no tant contingut i una Andreievna més visceral. En canvi vaig veure una Varya consistent, i el Lopakhin que transmet bé el canvi d’actitud, quan ja és el nou propietari de la finca. Quant a la música, jo la vaig trobar encertada, contrariament a alguna altra opinió que li sembla anacrònica (opino que un anacronisme ben administrat pot donar bons resultats).

Conclusió: una estona entretingudeta

Petita fitxa: L’hort dels cirerers, d’Anton Txèkhov, versió David Mamet, direcció Julio Manrique, traducció Cristina Genebat

Pau Gavaldà (Tarragona)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s