El cas del monologuista que parlava sol

Des del taller d’escriptura teatral ens arriba…

lliçons de teatre del doctor Cheringats. 1

Hah, hah, hah. Pel títol podríem pensar que es tracta del darrer cas que té entre mans Sherlok Holmes, o Rip Kirby.  Calents. També podríem arribar a la conclusió que es tracta d’una disquisició sobre el sexe dels àngels, atès que els monologuistes parlen sols, no? Calents (i calentes). Es tracta de la batussa que tenim cada dissabte (al taller d’escriptura teatral)  perquè el Xiri s’emperra en tocar les carracuques dient als disciplinats cursillistes: “això que has escrit està molt bé (o no) però no és un monòleg”, i corregeix de seguida, “vull dir un monòleg dramàtic”. Perquè, a veure: n’hi ha prou en parlar sol (o sola) per a considerar que allò que escup per la boca qui parla sigui un monòleg (dramàtic)? O bé cal que a qui està allí davant garlant li passi quelcom, o estigui provocant una situació? Una situació que no sigui recitar o contar una anècdota o conte.  Llavors, un (o una) es pregunta què li pot passar o què pot estar fent algú que parla sol (o acompanyat però només parla ell)?

El cas és que al monologuista que parlava sol li va entrar una mosca a la boca. (Aquesta és una sortida ràpida per tancar el rotllo).

Fins la propera lliçó, 2.

Cheringats.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s