Acabem el cicle “Dones mite” amb Eumènide, Agave i Antígona

Avui a les 21 hores, al Pretori (MHT: Plaça del Rei, s/n).

Entrada lliure només limitada per l’aforament.

Recordem-ho de la sessió de dijous passat: el rei Agamèmnon sacrifica la seva filla Ifigènia; Clitemnestra, la mare, el mata en revenja. I en revenja també, Orestes, el fill, mata Cltemnestra, la mare. Una cadena tràgica de venjances de sang.

agnes2Les Erínies, esperits ancestrals i justiciers dels delictes comesos dins de la família, han de passar comptes amb el matricida Orestes. Elles mateixes són filles d’un crim, el d’Urà, anterior al naixement dels déus olímpics, i, per aquesta raó, independents de l’autoritat de Zeus. Se les representa com unes velles d’edat provecta, que responen de forma terrible a la simple menció del seu nom.

Seguint el rastre de l’olor de la sang de Clitemnestra, les Erínies per fi troben Orestes a Atenes. I Atenea, la dea ullblavissa de braços blancs, s’interposa. Decreta que un jurat de dotze atenencs sense pietat jutgin el suplicant Orestes que es troba sota la seva protecció. Les Erínies acepten – tenien altre opció ? –  el judici, malgrat la seva protesta perquè les noves lleis deixin de banda el càstig immediat i sense miraments dels crims de sang.

Tanmateix, els temps estaven canviant. El déu Apol·lo, el del santuari de Delfos, fa de defensor d’Orestes i les Erínies d’acusadores. Després del recompte, el nombre de vots dels jutges a favor i en contra d’Orestes és el mateix. Les Erínies increpen Atenea por vulnerar les velles lleis. Però, al capdevall, se sotmeten a la decisió favorable per al protegit de la deesa. Aleshores Atenea els dóna un altre nom: les Euménides, és a dir les “Benignes”, o les “Benevolents”,  per haver afavorit la concòrdia de la ciutat. La Justícia s’imposava a la Venjança …o només era un canvi de nom ?

El text és d’Ésquil, de l’obra Les Eumènides i l’actriu, Agnès Martí.  

2

El culte a Dionís, ben extés ja en temps d’Eurípides,  expressava una experiència religiosa ben diferent de la dels déus olímpics. L’obra Les Bacants ensenya el poder del jove déu, situat més enllà del destí dels mortals, i més enllà del que pugui ser el bé i el mal.

montse1Dionís, fill de Zeus i de la tebana Sèmele, recorria el món per donar-se a conéixer. Arriba disfressat a Tebes per introduir-hi el nou culte, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades a escena pel cor. Ben aviat, algunes dones tebanes es reuneixen als defores de la ciutat per compartir les noves creences.

El rei de Tebes Penteu s’oposa als nous rituals, perquè inciten a la luxúria i al desbocament etílic. Més moderades són les opinions del vell rei Cadme que adverteix de la perillositat d’oposar-se a un déu i les de l’endeví Tirèsies que recorda les virtuts del vi, tot  atribuint la desmesura al caràcter d’aquelles dones, no pas a l’influència del déu.

Penteu no escolta. Ordena empresonar l’estrany estranger. Dionís sembla alegrar-se’n i juga a confondre Penteu amb fets meravellosos, amb aparicions i desaparicions, terratrèmols i prodigis cada cop més intranquil·litzadors protagonitzats per les bacants. Un missatger dóna compte de la conducta orgiàstica de les dones de Tebas reunides a les muntanyes i demana a Penteu que reconegui el nou déu. Com un rei prudent, Penteu prepara el seu exèrcit per reprimir allò, sigui el que sigui, que succeix allí, ben a prop del palau. No obstant, i alhora, sent molta curiositat. A Dionís no li costa gens convénçer-lo, perquè es disfressi de dona i comprovi ell mateix què és allò tan amenaçador i, potser,  tan seductor.

Malgrat la disfresa i la discreció, Penteu és descobert. Pot ser que traicionat per Dionís mateix. Les bacants i la mare de Penteu, Agave, posseïdes com estaven totes pel déu, creuen que és una bèstia salvatge, un lleó. Sense donar temps a les paraules, l’esquarteren i li tallen el cap. Al peu del palau de Tebes Agave mostra orgullosa el trofeu, el cap del seu fill que creu el d’una salvatgina ferotge. El vell Cadme la fa entrar en raó. Agave es desespera i comprèn que el crim comès és un càstig per no haver reconegut Dionís de bones a primeres.

Agave és Montse Sans.

3

El difunt rei de Tebes, Èdip, havia tingut dos fills homes: Polinices i Eteòcles. Ambdòs havien acordat establir un torn anual de regnat per evitar enfrontaments. Acabat, però, el primer any, Eteocles no va voler cedir el tron, perquè el seu germà s’havia acostumat a la guerra i no era gens desitjat pels tebans. Polinices va reclutar un exèrcit a Argos per forçar la rendició de Tebes. En el camp de batalla els dos germans van morir, cadascun a mans de l’altre. Èdip ja ho havia profetitzat.

Creont, el nou rei i oncle dels dos germans morts, ocupa el tron. Sota pena de mort imposa la prohibició de realitzar els rites funeraris que es deuen al cos de Polinices com a càstig exemplar per la seva traïdoria. Ha de restar insepult, convertit en pastura de gossos i àpat d’ocells. A ulls d’Antígona, germana de Polinices i Eteòcles, i, ésclar, neboda de Creont, és una ofensa sacrílega que no pot ser permesa. Ella dóna sepultura al seu germà, d’acord amb el que considera un deure sagrat.

Molt aviat Creont sap que el cos ha estat enterrat. Mana desenterrar-lo  i  tot seguit es descobreix que Antígona era qui l’havia sebollit, tota vegada que intenta altra vegada enterrar-lo i fer els rites funeraris deguts. Antígona és portada davant el rei i explica, al cor de consellers i al mateix Creont,  que les lleis humanes no prevalen sobre les divines. Ho diu amb orgull i convenciment, tot mostrant-se com la figura invertida del rei. Creont la increpa primer, i la condemna, després, a ser tancada viva en una tomba excavada a la roca. Antígona es manté ferma, encara que la por a morir se li fa present.

En aquesta representació escènica ens quedem aquí. L’obra de Sòfocles mostra la desgràcia de Creont, qui, a més de suportar els blasmes de Tirèsies, ha de veure encara la mort del seu fill Hemó, promés d’Antígona, i de la seva muller Eurídice.

Antígona és representada per Marta Figuerola. 

(Text: Esteve Masalles)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s