“Família”, una obra de Sergi Xirinacs

primavera literariaLa Primavera Literària 2016 ens porta una nova edició de ZONA DRAMA, el cicle de lectures dramatitzades que té com objectiu principal donar visibilitat a autors de la nostra zona.

La Casa de les Lletres i l’Escola de Lletres de Tarragona són les entitats que l’impulsen juntament amb la complicitat i col·laboració del Teatre El Magatzem. Aquesta primavera els autors convidats són el reusenc Francesc Cerro i el tarragoní Sergi Xirinacs, ànima i motor de TeclaSmit Teatre, tots dos amb una gran trajectòria escènica.

La primera de les lectures va tenir lloc el passat 12 de maig. DUES TRIES aplegà dos textos breus de Francesc Cerro sobre la Revolució i els seus efectes col·laterals. Una lectura dirigida per ell mateix i interpretada pels actors Sergio Caballero i Santi Ricart.

presentacio1
Sergi Xirinacs

La segona lectura serà FAMÍLIA de Sergi Xirinacs, una comèdia trepidant que, a través d’una família de la burgesia catalana, ens descobrirà totes les misèries de la societat catalana.

La direcció anirà a càrrec de Carles Bigorra i la Família estarà formada per Ricard Farré (Hèctor), Gerard Domènech (Pol), Oriol Grau (Enric), Ester Cort (Rita), Anna Briansó (Quima) i Jaume Comas (Quim).

Sergi Xirinacs prossegueix, amb aquesta obra, la seva trajectòria teatral conservant intacte el seu esperit crític.

Us esperem el proper DIJOUS 2 DE JUNY a les 20 hores

al Teatre Magatzem (c. Reding, 14).

L’entrada és gratuïta.

Més informació a: Zona Drama – Primavera Literària 2016

 

 

 

Aquesta primavera amb TeclaSmit Teatre…

A TeclaSmit Teatre els projectes no s’aturen: aquesta primavera es preveu animada! Tot seguit us fem cinc cèntims de les properes actuacions i iniciatives que tindran lloc durant els propers mesos.

Club de lectura LLEGIR EL TEATRE

Programa abril-juny 2016. A la Biblioteca Pública de Tarragona (c/Fortuny,30)

logoclubPels propers mesos, el club de lectura Llegir el teatre ens proposa tres autors ben diferents i interessants: Molière, Pau Miró i Pep Tosar a partir de l’obra de Txèhov. Clàssics i contemporanis que donaran per parlar de teatre des d’un punt de vista diferent.

Com sabeu, aquesta és una iniciativa de TeclaSmit Teatre i la Biblioteca Pública de Tarragona. Les sessions són conduïdes per Cinta Ramon i tenen lloc a la Biblioteca a les 19 hores.

  • Dimarts 19 d’abril: Don Joan de Molière
  • Dimarts 24 de maig: Victòria de Pau Miró
  • Dimarts 21 de juny: Quines bones obres farà de Pep Tosar a partir de Txèhov.

Més informació i inscripcions: https://teclasmit.wordpress.com/2016/01/14/noves-lectures-teatrals/

“Morts mítiques” a la IV Revetlla de Sant Jordi

Divendres 22 d’abril a les 22. 45 hores. Biblioteca Pública de Tarragona (c/Fortuny, 30)

logo revetlla 2016Una selecció de cinc MORTS TRÀGIQUES faran acte de presència a la Revetlla de Sant Jordi en la seva quarta edició. TeclaSmit Teatre hi participarà un any més amb el resultat d’un dels seus treballs principals: la posada en escena de textos clàssics.

El programa inclourà una brevíssima escenificació de cinc fragments de textos clàssics:

  • El sacrifici d’IFIGÈNIA, d’Eurípides.
  • Agamèmnon assassinat per CLITEMNESTRA, d’Èsquil
  • El suïcidi de la reina DIDO, de Virgili
  • El suïcidi de FEDRA, de Sèneca
  • La venjança de MEDEA, d’Eurípides

Actrius: Tere Torija, Isabel Bitria, Silvina Valdez, Antònia Sabater, Àngels Sabaté. Direcció: Sergi Xirinacs.

ENTRADA LLIURE.

Més informació: http://bibliotecatarragona.gencat.cat/ca/detalls/noticia/RevetllaSTJORDI

LA-MOSTRA-2016 pinedaXIV Mostra Nacional de Teatre Amateur a Pineda de Mar

29 i 30 d’abril, 1 de maig a Pineda de Mar

TeclaSmit ha estat escollit per participar en la 14a edició de la mostra de teatre amateur més rellevant del territori català. L’obra escollida és Dejad el balcón abierto, un muntatge basat en textos de Federico García Lorca, creat i dirigit per Sergi Xirinacs.

Més informació: https://www.facebook.com/la.mostra.3/?fref=ts

Primavera Literària 2016. La Família, de Sergi Xirinacs

primavera literariaDijous 2 de juny a les 20 hores. Teatre El Magatzem (c/Fortuny,23)

Dins els actes previstos per la Casa de les Lletres aquesta Primavera Literària, hi ha la lectura dramatitzada de l’obra inèdita de Sergi Xirinacs, “La Família”. L’obra serà dirigida per Carles Bigorra.

ENTRADA LLIURE.

Més informació: https://www.tarragona.cat/la-ciutat/cultura/lletres/

Taller d’interpretació escènica de text

El Taller d’interpretació escènica de text realitza una tasca formativa, de comprensió i anàlisi, dicció i gest, recursos i pautes interpretatives.

Els 18 participants que hi ha en aquests moments estan treballant, de gener a juliol, el text clàssic de les Metamorfosis d’Ovidi. Es preveu un cicle de representacions per mostrar el treball realitzat durant els mesos d’estiu, i en col·laboració amb el MNAT.

De cara a la tardor, els actors i actrius treballaran textos dramàtics contemporanis (Nolla, Molins, Plana, Pinter, Mankell, Labute…)  que també originaran un nou cicle de representacions amb el suport de la Casa de les Lletres.

Més informació: https://teclasmit.wordpress.com/formacio/

assaigmetamorfosis
Assajant les Metamorfosis d’Ovidi dins el Taller d’Interpretació de text. Espai TeclaSmit, abril 2016.

 

Comencem!

La nova temporada a TeclaSmit Teatre comença amb empenta i molts projectes per endavant.

Aquesta tardor les activitats del col·lectiu recuperen les seves dinàmiques i ofereixen un ventall ben variat per a tots els apassionats al teatre.

Fem un repàs al calendari. Apunteu a les agendes que comencem!

  • Llegir el teatre. Continua el club de lectura dramàtica impulsat per TeclaSmit i la Biblioteca Pública de Tarragona que, per segon any consecutiu, col·labora amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat i el Teatre Nacional de Catalunya. Conduït per Cinta Ramon. Inscripcions obertes. Més informació AQUÍ.
    • Dimarts 20 d’octubre a les 19 hores, a la Biblioteca Públicaclubs tardor2015 de Tarragona. Comentari de l’obra Molt soroll per no res de William Shakespeare.
    • Dimarts 22 de desembre a les 19 hores, a la Biblioteca Pública de Tarragona. Comentari de l’obra de Federico García Lorca, El Público.
  • 3a Mostra de Teatre Amateur de les Terres de l’Ebre.  El muntatge sobre pedrolo1textos de Manuel de Pedrolo creat i dirigit per Sergi Xirinacs, viatja fins a Tortosa per participar a la tercera mostra de teatre amateur de les Terres de l’Ebre. A 25 anys de la mort de l’escriptor, l’espectacle recull una mostra de la seves narracions més punyents i reivindicatives. 
    • Dissabte 3 d’octubre a Tortosa. Més informació AQUÍ.

 

  • lorca-isabel-llunaDejad el balcón abierto al Metropol. Espectacle basat en textos de Federico García Lorca creat i dirigit per Sergi Xirinacs. En el marc de Lorcats Tgn 80’, la commemoració del vuitanta aniversari de la visita de Lorca a Tarragona (1935-2015), que tindrà lloc durant els mesos d’octubre i novembre a la ciutat. Més informació properament!
  • Clàssics a escena: l’Odissea. Nova col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) a través de la gran obra universal d’Homer. L’espectacle s’inclou dins la programació provisional del cicle Llegim el Patrimoni. Literatura i història que impulsa el MNAT juntament amb la Biblioteca Pública de Tarragona i que enguany celebra el 10è aniversari.
    • Divendres 20 de novembre. Més informació properament! 

portada

Sobre les DONES MITE

Article de Jesús Figueras Jové sobre el cicle DONES MITE publicat al

Fet a Tarragona el 5 de juliol de 2015.

Un bon repàs per la història i el periple de 12 dones emblemàtiques.

Punt de partida: 8 de març, dia de la dona treballadora. Punt d’arribada: quatre dijous del mes de juny. Tot a l’any 2015.

Aquest és el recorregut de Dones Mite. L’origen de tot plegat és un Taller d’Interpretació Escènica de Text dut a terme per TeclaSmit.

Això diu el programa de mà: “Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Sèneca, Virgili. Els fonaments del nostre teatre, de la nostra literatura, de la nostra cultura. S’han seleccionat dotze personatges femenins, les protagonistes de les principals tragèdies clàssiques, i es presenta en forma de monòlegs.”

Les nostres heroïnes tenen nom i cognoms. El nom pervé de l’antiguitat clàssica i els cognoms de les actrius que els donen veu, moviment i emoció. Sergi Xirinacs, director de TeclaSmit, explicava un dia que s’ha mirat que cada actriu s’adigui, en la mesura de les possibilitats, amb el personatge que representa.

Fedra Antònia Sabater, raptada i després abandonada per Teseu, es fa trobadissa amb Hipòlit, el fillastre, de qui està enamorada. Les seves requestes amoroses són rebutjades per Hipòlit. Per defensar-se de la possible inculpació, trama una calúmnia que provoca la mort del seu enamorat. Enxampada en la xarxa de la seva pròpia calúmnia i pel desenllaç tràgic, se suïcida. Fedra, ens explica els fets amb un sentiment de profunda fatalitat. Hipòlit, des dels relleus del sarcòfag, se l’escoltava sense moure ni una parpella.

webmail.tinetDido Silvina Valdez fa ressonar la seva veu amb accent argentí, primer en castellà i després en català, per l’àmplia Sala d’Hipòlit. L’acollida d’un estranger vençut, Ennees, li omple el cor i el futur d’esperances. Se n’enamorarà. L’estranger, ingrat, marxa, mig d’amagat, a complir el seu destí: la fundació de Roma. Dido, curulla de despit per l’abandó sofert, pel fill que no ha tingut d’Enees i perquè queda en fals davant els compatriotes i els veïns, llança la maledicció que generarà l’odi a mort entre Cartago i Roma.

Medea Àngels Sabaté, encisera, embruixadora, es venja de Jasó amb una decisió terrible: matar els fills que ha tingut amb ell perquè aquest l’ha abandonada. Primer ajuda Jasó i els Argonautes a aconseguir el velló d’or. Més tard, sola, traïda i repudiada pel marit, provoca la mort de Creusa, la nova esposa de Jasó, i la dels fills comuns. Eurípides fa parlar l’heroïna amb la força de qui, enfrontada al pare, entregada per amor a Jasó i artífex de la sort del seu amant, de cop i volta només li queda la veu per explicar, tràgicament, el destí que els déus li han triat.

Ifigènia Teresa Torija. Amb l’estol dels grecs reunit al port d’Àulida, la deessa Àrtemis, a fi de castigar una antiga ofensa, no els concedirà vents favorables per atacar Troia fins que el sobirà Agamèmnon no li ofereixi en cruent sacrifici Ifigenia, la seva pròpia filla. El dilema d’un pare obligat a triar entre els vincles familiars i el deure patriòtic, la desesperació d’una mare en descobrir que perdrà allò que més estima o la colpidora enteresa de la jove heroïna a l’hora d’encarar la mort són alguns dels fets emotius que ens explicarà Ifigènia.

Hècuba Carmen Gómez. Reina mare. Esposa de Príam. Símbol de la majestat, fecunditat i d’infortuni. Estirada sobre les muralles semiderruïdes de Troia-Museu Arqueològic plora la destrucció de la ciutat. Plora la mort dels seus fills dels quals n’ha perdut la pràctica totalitat. I plora la sort que la convertia en esclava d’Ulisses. ¿Potser ploraves també per haver engendrat Paris que ha congriat la malastrugança dels grecs sobre Troia per haver gosat raptar Helena, esposa de Menelau?

x240-L4XAndròmaca Duly Ramos. Nora d’Hècuba. Esposa d’Hèctor. Has tastat la fredor del ferro de l’espasa d’Aquil·les. Ton pare i germans moriren a les seves mans. I després ho féu Hèctor, heroi i espòs teu, davant les muralles de la ciutat sagrada. Ara formes part del botí de guerra de Neoptòlem, fill del segador de les vides de la teva nissaga. Tens motius per plorar el teu casal buit. I la mort del teu fill, Astíanax, precipitat, infant com és, des de dalt d’una de les torres de la muralla de Troia. ¿Potser també et dol que tindràs tres fills del teu nou amo?

Cassandra Cinta Ramon. Ets filla d’Hècuba. Fores vençuda com totes les troianes. Desitjada per Agamèmnon. En els temps bons eres profetessa igual que el teu germà bessó Helen. Apol·lo et concedí el do de la profecia, però tu el desdenyares, i aquest et puní a no ésser creguda mai. Predigueres la destrucció de Troia. Ningú no et féu cas. En el repartiment del botí fores adjudicada a Agamèmnon de qui esdevingueres concubina. I fores morta amb ell a Argos per Clitemnestra i Egist, amant. Anunciares la teva mort, la de Clitemnestra i la d’Egist ¿Com és que ningú mai no et cregué? ¿Què se sent, Cassandra, quan ningú no et fa cas?

Electra Mònica Ors. Com enyoraves el retorn d’Orestes! Com el volies al teu costat per fer justícia a la mare i a l’amant! Només et delies per venjar la mort del pare, Agamèmnon, caigut, en tornar de Troia, pels cops mortals de Clitemnestra i Egist. Tu protegires Orestes d’una mort certa i l’enviares, de petit, lluny de casa perquè tornés un dia a endreçar la casa pairal . Tu, després, el protegires de la ira de les Erínies. Electra, ets la tendresa humana i també l’exponent de la lluita entre l’amor i l’odi.

Clitemnestra Isabel Bítria. La teva seguretat esparvera. Els teus silencis parlen. No perdonares mai Agamèmnon que sacrifiqués la teva filla Ifigènia perquè els grecs poguessin marxar cap a Troia. Tu deies -¿Per què no se sacrifica un dels fill de Menelau? A última hora ell és un causant directe de la guerra. Li raptaren l’esposa, Helena. Se n’anà amb Paris a Illion… No perdonares mai Agamèmnon i el matares tot just tornat victoriós de la guerra. Tu i Egist el matàreu. La teva veu i els teus silencis ompliren la sala d’Hipòlit i els cors dels qui t’escoltàrem.

agnes2

Eumènide Agnès Martí. Feia un quart d’hora que removies el teu odi i la teva malícia asseguda a la cadira en una de les voltes del Museu Arqueològic abans que comencessis a llençar els teus dards contra Orestes, el matricida. No podies consentir de cap de les maneres que la sang de Clitemnestra hagués regat la terra en va. La mort de la mare ha de ser venjada. Les Erínies encalcen Orestes. L’acusen davant el tribunal. Tanmateix és absolt del crim, del matricidi. I tu, Herínia, esdevens Eumènide, la benvolent. I et retires.

Àgave Montse Sants. Abillada de bacant, rets culte desenfrenat a Dionís. La joia de la disbauxa et pren. L’encegament dionisíac et trasbalsa els sentits. Enmig de l’eufòria transformadora ets víctima de l’engany i mates, confonent-lo amb una fera, el teu propi fill, Penteu. Li arrenques el cap i el passeges clavat a l’extrem d’una branca. I el mostres orgullosa a la ciutat de Tebes. I tu Penteu, l’orgullós, ets destrossat, castigat, al mont Citeró, per ta mare i tes ties, per la teva impietat, per perseguir els secrets de Dionís i per espieta.

Antígona Marta Figuerola. El teu posat jovenívol és un corrent d’aire fresc sota la volta. La roba que et cobreix el cos ens diu que no segueixes les lleis dels homes. El teu monòleg ple de valentia i desafiament rebla el clau. Enterres el cos de Polinices tot i que no pot ser soterrat sota pena de mort. Desafies els homes i desafies la mort. No podies consentir que l’ànima d’un germà vagués eternament per l’espai sense descans i en canvi que la de l’altre, Etèocles, reposés amb honors d’herois. Tots dos morts en guerra fratricida.

TeclaSmit de bracet amb la Casa de les lletres ha acomboiat aquest aplec de Dones Mite.

Jesús Figueres

Tarragona, 1 de juliol de 2015

Nova edició de “Llegir el teatre” per aquesta primavera-estiu

Aquesta primavera continua el cicle Llegir el teatre amb noves propostes de lectures dramàtiques.

La iniciativa de Tecla Smit Teatre s’uneix a la proposta del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya per tal d’apropar, d’una manera més reposada, els textos dels diferents muntatges que es podran veure a dalt de l’escenari aquesta temporada.

A més a més de gaudir d’un clip escènic abans del comentari, els inscrits al cicle podran gaudir de descomptes per assistir als espectacles del TNC.

A continuació us detallem el calendari:

pedrolo1

DIMARTS 12 DE MAIG a les 19 hores

Selecció de contes de Manuel de Pedrolo. Una selecció de textos d’un dels autors més importants i reivindicatius de la llengua i de la cultura catalanes.

hortDIMARTS 9 DE JUNY a les 19 hores

L’Hort de les oliveres de Narcís Comadira. L’Hort de les oliveres deixa sentir el perfum de tres textos fundacionals de la cultura occidental- Hamlet, L’Hort dels cireres i la litúrgia del Dijous Sant – per acostar-se amb molts interrogants i poques respostes al progressiu desarrelament d’un poble costaner banyat per la mar Mediterrània.

carrerDIMARTS 7 DE JULIOL  a les 19 hores

El carrer Franklin de Lluïsa Cunillé. Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi econòmica que està redefinint alguns models socials del nostre temps, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir una llar i una feina per poder viure dignament.

Podeu inscriure-us al cicle:

  • a la Biblioteca Pública de Tarragona (carrer Fortuny, 30) o bé
  • per correu electrònic: bptarragona.cultura@gencat.cat