Inscripcions obertes a la nova temporada del club de lectura virtual “Llegir el teatre”.
Aquesta primavera us proposem tres noves lectures que van des del clàssic de García Lorca, “Bodas de sangre”, fins als autors més contemporanis, com són el valencià Juli Disla, o l’argentina Victoria Szpunberg: no us ho perdeu! Seguim col·laborant amb la Biblioteca Pública de Tarragona en aquesta aventura pels textos dramàtics: una manera diferent de gaudir del teatre a l’abast de tothom.
Podeu inscriure-us-hi a través de l’aplicació Tellfy. Trobareu les obres en paper a la vostra biblioteca de referència. A través del xat, la conductora Cinta Ramon, us anirà aportant informació i continguts per ampliar la lectura de les obres que podreu comentar al vostre ritme. A finals de mes, la trobada virtual ens permetrà seguir el comentari i compartir reflexions i opinions.
#Llegim
:: ABRIL
Bodas de Sangre de Federico Garcia Lorca
Teatre Tarragona: divendres 25 de març.
El mateix dia del seu casament, durant el banquet, la núvia decideix escapar-se a cavall amb el seu veritable amor, Leonardo. L’autor es basa en un fet real (el crim comès al Cortijo del Fraile de Níjar) per explicar una història tràgica sobre l’amor i el desig enfrontats al deure, l’honor i els interessos familiars. Lorca retrata una dona valenta que s’enfronta a la seva societat perseguint el seu desig, una reivindicació que encara avui continua sent necessària.
:: MAIG
Swimming pool de Juli Disla
Sala Trono de Tarragona: cap de setmana, 13 – 14 – 15 de maig.
Dos germans. Les seves parelles. Una piscina buida. Tres elements que componen la vida d’una família, una vida que es veu condicionada per la influència dels pares, que sempre hi són encara que mai se’ls vegi. El fullatge caient de la tardor, el fred gelat de l’ hivern i el florir de la primavera, ajuden a definir les relacions amb aquells que més estimem.
:: JUNY
El pes d’un cos de Victoria Szpunberg
TNC, del 12 de maig al 12 de juny.
Què et pot portar a desitjar la mort d’algú que estimes?.
Una filla ha de cuidar del seu pare qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure.
Quin sentit té mantenir en vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans? El pes d’un cos s’inspira en la relació́ amb el meu pare malalt, les diferents etapes de la seva malaltia, la transformació́ del vincle afectiu i, especialment, el que ha suposat acceptar la seva dependència i el seu deteriorament físic i mental.
Ara que el meu pare ja no hi és, vull escenificar aquest text com una mena de celebració, compartir amb l’espectador una experiència que esdevé íntima i alhora social.
Un espectacle multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions, on el realisme més cru i actual dialoga amb el joc teatral, l’humor i la imaginació.
TeclaSmit Teatre 